.png){kind=logo}
Apunts de llengua
… i noms comuns despistats
En l’últim apunt vèiem alguns exemples de noms propis que s’han convertit en noms comuns, noms de lloc que s’han popularitzat i ara designen objectes quotidians d’àmbits ben diversos, com el menjar (hamburguesa, parmesà, macedònia), la beguda (xampany, bourbon, xerès), l’esport (marató, derbi,...
Topònims esgarriadissos…
De noms n’hi ha de moltes menes: concrets o abstractes, individuals o col·lectius, comuns o propis... Centrem-nos en aquests últims, perquè avui volem parlar de noms propis, especialment dels noms propis geogràfics (és a dir, els topònims) que han acabat esdevenint noms comuns. Malgrat que, en...
Apol·lo i el vol del punt
El verb geminar (del llatí geminare, derivat de geminus, ‘bessó’) vol dir ‘produir una cosa doble’. Aplicat al camp de la lingüística, assenyala que es produeix un allargament intens d’una consonant, de manera que el mateix so apareix en dues síl·labes diferents. De vegades aquesta geminació es...
Fred fred…
Com cada any, passat festes, arriba la setmana dels barbuts, anomenada així per les barbes llargues i espesses amb què han estat representats tradicionalment els sants que se celebren a mitjan gener. Només cal fixar-se en sant Pau ermità o sant Antoni abat... Sovint els dies d’abans o després...
El camí de l’establia
«El camí de l’establia no el sabríem oblidar. Atzavares el voregen i espurneig de gallerans...» La mainada cantusseja el vers de Nadal, mentre va fent un corriol de serradures enmig de la molsa i el suro. Ara és el torn del paper de plata, la neu de farina i una branca de galzeran, que, malgrat...
