És cert que una flor no fa estiu, ni dues primavera, però com que ja som a l’abril, un mes generalment florit —i amb la perspectiva que de la rosa ja se’n parlarà prou—, hem volgut dedicar un apunt de llengua a la rosella, una flor que, quan arriba el bon temps, omple marges i sembrats amb un intens color vermell. No és estrany, doncs, que per a fer referència a una cosa d’aquest color sovint se senti l’expressió roig com una rosella, al costat d’altres de formades amb tomàquets o pebrots, gambes o titots.
El mot rosella prové de rosa, amb el sentit originàriament diminutiu de ‘petita rosa’, i té moltes variants, tant lèxiques com fonètiques. Vegem com s’ha generat alguna d’aquestes variants fonètiques com ara roella, que s’ha format per la pèrdua de la s intervocàlica, tal com ha passat també en altres mots amb r inicial, com ara reïna de resina. Ara bé, aquesta caiguda de la s ha tingut efectes col·laterals, perquè amb roella ha aparegut un hiat (oe) i col·loquialment se solen evitar amb la inserció d’un altre so. Així és com arribem a les variants rovella, en què s’ha afegit el so [b] o [v], i roguella, amb la inserció del so [g], un so que també trobem, per exemple, en la forma col·loquial dugues del numeral dues. D’altra banda, també hi ha variants de rosella que s’han creat per homonímia —és a dir, a causa de l’atracció que exerceixen altres mots que formalment s’hi assemblen o que els recorden—, com ara rodella (influïda per rodella ‘figura circular, rodanxa’) o ronsella (influïda per poncella ‘flor abans d’obrir-se’), entre altres.
Però no tan sols hi ha variants fonètiques del mot rosella. El color vermell dels pètals d’aquesta flor, que recorda la vermellor de la cresta del gall, també ha generat formes com gall o gallaret (o fins i tot compostos com gallgallaret) per un procés de metonímia, que es produeix quan es designa una cosa amb el nom d’una altra amb la qual manté una relació. Per cert, ara que parlem de galls i de roselles, hi ha un joc infantil que consisteix a endevinar el color dels pètals abans d’obrir la poncella: gall per al vermell, gallina per al color més clar i, de vegades, també pollet per al blanc. De fet, gràcies al nom del gall en aquest context lúdic, i també per metonímia, s’han creat altres variants del nom rosella basades precisament en el cant del gall, d’origen onomatopeic, com ara quiquiriquic.
Encara n’hi ha més, perquè sobretot a la Franja la rosella també s’anomena ababol o babol, una forma que prové l’àrab vulgar hispànic ḥababáwr, o de l’àrab andalusí ḥappapáwr, que al seu torn és una alteració de papaver, usat en llatí per a designar la rosella. Potser aquest mot llatí, passat pel món infantil, ha estat l’origen de la denominació pipiripip. De fet, el papaver llatí també s’usa per a anomenar el gènere a què pertany aquesta flor. I és que val la pena recordar que en àmbits d’especialitat les plantes i els animals s’han de poder identificar d’una manera unívoca arreu del món, motiu pel qual s’ha establert que tinguin un nom científic, compost de dues paraules llatines (o llatinitzades): el gènere i l’espècie. Si Papaver és el nom genèric, comú a totes les espècies que s’apleguen sota aquest gènere, no és estrany que l’element específic, propi d’aquesta espècie de flors sigui rhoeas, que significa ‘roig’: Papaver rhoeas. Tornem, doncs, al color llampant dels pètals d’aquesta flor.
Un sol nom científic, però denominacions populars a manats (de fet, n’hi ha moltes més de les que hem esmentat aquí), tot i que tan sols les més afortunades han arribat a incorporar-se en el corpus normatiu. I és que no tot són flors i violes en el món de les roselles, perquè aquesta planta, d’una vistositat que embadaleix, és considerada una mala herba que perjudica els sembrats. Ja ho diuen que no hi ha rosa sense espines (ai, no, que hem quedat que no en parlàvem, de la rosa…).
Voleu saber-ne més?
En el DIEC hi trobareu els mots normatius per a la rosella, com ara babol, gallaret, pipiripip o quiquiriquic.
Per veure la distribució de les variants a tot el domini lingüístic, podeu consultar l’Atles lingüístic del domini català, que dedica un mapa a la rosella. També trobem aquest concepte en el Petit atles lingüístic del domini català, amb una explicació i un mapa.
Per al fenomen fonètic que consisteix en la inserció d’una consonant de suport, podeu consultar la GIEC (§ 4.3.7).
Data de publicació: 22/04/2025