Apunts de llengua
Cal no fiar-se de les aparences
Ja ens avisava el poeta valencià Joan Timoneda, en el segle XVI, que «no és or tot lo que llu»... Tampoc en l’àmbit de la llengua, perquè hi ha paraules que sembla que estan emparentades, però provenen d’arrels diferents. I a la inversa: hi ha mots que tenen un mateix origen, encara que, a...
Un vespre d’estiu
En la quietud d’un migdia d’estiu és fàcil deixar-nos endur per somnis de capbussades en un mar en calma, de peus descalços sobre la sorra o de tonades de rem i de vela. No és fins al vespre, quan el sol ja ha deixat roents els camins i la marinada s’ha endut el repic de campanes cap al...
La feminitat d’alguns rius
La Garona és l’únic riu atlàntic que hi ha a Catalunya. Tradicionalment es considerava que naixia al pla de Beret, ben a prop d’on ho fa la Noguera Pallaresa, i així ho explica Verdaguer en uns versos del Canigó. Neixin on neixin aquests dos rius que emprenen camins ben oposats, cal recordar...
Palla a l’ull
Potser crida l’atenció sentir que algú té paia a l’ui, però de fet hi ha mots populars com palla, ull, agulla i vell que, en alguns parlars, sovint es pronuncien com si la ll fos una i, és a dir, fan la semivocal [j] en lloc de la lateral palatal, que es representa amb el símbol fonètic [ʎ]....
L’aspiració del hàmster
Abans de la codificació lingüística de Pompeu Fabra, havia proliferat l’ús de les hacs en contextos ben diversos. S’usava per assenyalar que fonèticament hi havia un hiat, com a trahidor (actualment traïdor) o vehí (veí); per recordar una consonant que s’escrivia en època medieval, com a rahó...
