Secció
Filològica

Deia que tenia molt a veure amb «les característiques que se solen assignar al signe zodiacal de cranc», perquè era emotiu i sensible; que era «un home de moltes residències», que no s’havia volgut quedar mai enlloc, que «una llarga vida és una llarga casualitat» i que «el més important és deixar un bon record». L’escriptor Josep Vallverdú, que va morir el 21 de juliol passat als cent tres anys, deixa una empremta de gairebé tres-centes obres que han fet volar la imaginació dels més petits, però també han agitat l’esperit crític dels més grans.

Vallverdú (Lleida, 1923-2026) compaginava la seva feina de professor amb l’escriptura. Sovint, en dues màquines d’escriure diferents: «una per a traduccions i una altra per a la producció», deia ell. I produïa profusament. La seva obra més coneguda va arribar el 1968 amb la història del gos Rovelló, que va guanyar el Premi Josep Maria Folch i Torres. Rovelló s’ha convertit en un clàssic de la narrativa juvenil catalana, s’ha traduït a diverses llengües i ha estat adaptada a la televisió.

Però, a més de dedicar-se a la literatura juvenil, Vallverdú també va ser assagista, poeta, dramaturg, articulista i traductor d’autors com Raymond Chandler, Jack London, Edgar Allan Poe o Gianni Rodari.

L’escriptora i il·lustradora Teresa Duran va dir que era «un autor capaç de crear una línia pròpia i de ser-hi fidel, lluny dels batzacs de la moda». Manuel de Pedrolo el qualificava de «fabulador», Francesc Danés de «grafòman impenitent» i Josep Pla d’«homenot».

Va ingressar com a membre de l’Institut d’Estudis Catalans el 21 de maig de 1991 i va ser nomenat membre emèrit el 9 de juliol de 1993. L’IEC Obert no només conserva les fotografies i els vídeos de l’Any Josep Vallverdú, homenatge del 2023 amb motiu del seu centenari, o les reunions de la Secció Filològica, sinó també els textos més emblemàtics que va publicar sobre Josep Carner o Teresa Pàmies, a més de la seva correspondència amb el bibliotecari i historiador Jordi Rubió i Balaguer, que va néixer d’una col·laboració amb la Universitat de Barcelona i de les recerques conjuntes a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i es va convertir en una amistat profunda.

En aquelles cartes, totes catalogades a l’Arxiu de l’IEC, a més de revisar registres històrics, Rubió li parlava dels exiliats i dels intel·lectuals catalans que treballaven a l’estranger, la qual cosa va permetre a Vallverdú fer-se un mapa mental del potencial de la cultura catalana d’aquell moment. Vallverdú sempre el va situar entre les persones que més el van marcar, juntament amb el pedagog Alexandre Galí i l’escriptor i periodista Gaziel, que van formar part d’una generació d’intel·lectuals catalans represaliats pel franquisme que va saber transmetre-li tant el rigor filològic com l’amor per la cultura del país.

Tampoc no falta a l’IEC Obert una anàlisi dels seus «llibres personals», que contenen memòries, dietaris, articles de premsa, i notes que expressen el seu punt de vista sobre la literatura, la política i la societat, com també la transformació de la cultura catalana.

Tot plegat, endinsar-se en els documents de l’IEC Obert sobre Josep Vallverdú és una oportunitat per a descobrir la vida d’un autor que va obtenir la Creu de Sant Jordi el 1989 i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2000, que va tenir la gosadia d’escriure literatura per a joves en català enmig del franquisme, de dir el que pensava sempre amb «un garrafonet d’humor» i que no va deixar mai de llegir... perquè la lectura és fonamental per a pensar i escriure, tan bé com ell ho feia.

L’autor lleidatà, membre de la Secció Filològica de l’IEC, va ser especialment conegut en el camp de la literatura infantil i juvenil, però deixa una obra extensíssima de novel·la, assaig i poesia.

Josep Vallverdú (1923, Lleida) ha mort als cent tres anys a Balaguer. Una de les grans figures de les lletres catalanes, era un autor prolífic i versàtil i la seva obra, de més de tres-cents títols, engloba la narrativa, la poesia, l’assaig, les memòries, la traducció i, molt especialment, la literatura infantil i juvenil. Rovelló es va convertir en la seva obra més coneguda i en un clàssic de la literatura infantil catalana, per la qual va guanyar el Premi Josep Maria Folch i Torres. Però el seu llegat va més enllà del gos viu i curiós. Com destaca la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, «era un homenot, un autor polièdric que va cultivar molts altres gèneres i un gran activista de la llengua». En una entrevista a 3Cat, la presidenta de l’Institut el recorda com una persona «afable, també contingut, però d’una gran tendresa». Tal com va afirmar en una ocasió, «tu i jo sabem que la riquesa més gran de l’ànima són els sentiments».

Procedència: Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans. Fotografia: Jordi Pareto.

Vallverdú era llicenciat en filologia clàssica i va exercir la docència durant quaranta-tres anys. Va ingressar com a membre de la Secció Filològica el 1991. D’entre la seva vasta obra, destaquen els llibres d’assaig (Catalans pel món), de relats curts (La festa i la ganyota) i de llibres sobre comarques (Els rius de Lleida). Es va dedicar també a la traducció, tot i que la fama li va venir del camp de la literatura infantil i juvenil, en el qual va conrear sobretot la novel·la (En Roc drapaire; Les aventures del rellotge; Saberut i Cua-verd; Gegants a Rocanegra, etc.), el teatre (La llegenda de Sant Jordi) i l’assaig de divulgació (Història de Lleida explicada als joves).

Va rebre, entre altres distincions, el Premi Joaquim Ruyra (1963), el Premi Folch i Torres (1968 i 1970), el Premi Serra d’Or (1980), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1988), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2000), el Premi Jaume Fuster (2012), la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2019), el Premi Crítica Serra d’Or 2023 i la Medalla d’Honor que atorga la Xarxa Vives d’Universitats (2024).

Podeu consultar les publicacions a l’IEC de Josep Vallverdú a l’IEC Obert, com també les referències a la seva persona.

L’Àrea de Visibilitat de la Secció Filològica de l’IEC va entrevistar Vallverdú. Podeu veure l’entrevista sencera al canal de YouTube de l’Institut.

El nou informe de l’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL) analitza la qualitat lingüística en els informatius d’esports i identifica aquells aspectes a millorar en el discurs periodístic.

L’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL) ha analitzat la qualitat lingüística en els informatius d’esports de ràdios i televisions dels territoris de parla catalana i conclou que, tot i que el discurs periodístic presenta una estructura clara i entenedora, encara hi ha nombrosos aspectes que caldria millorar per a ajustar-se al grau de formalitat esperable en aquest tipus de programes.

L’estudi s’ha elaborat a partir de vuitanta-quatre minuts d’emissions de quinze mitjans audiovisuals, enregistrades entre els mesos de juny i setembre de 2025: RTVA (Informatiu vespre), Pla d’Urgell TV, Lleida TV (Notícies Lleida), À Punt (Informatiu nit), Comarcal TV La Canal de Navarrès, la Costera, la Vall d’Albaida, IB3 (Notícies vespre), IB3 Ràdio (Informatiu Migdia Cap de Setmana), Banyoles TV (Esports), TV Girona (Notícies vespre), Canal Taronja Osona, Moianès i Lluçanès (L’Informatiu), Vallès Oriental Televisió (Infovallès), Betevé (Notícies migdia), TV3 (Telenotícies vespre). En total s’han analitzat 49 veus, entre periodistes i testimonis: 3 de balears, 23 de centrals, 10 de nord-occidentals i 13 de valencianes que cobrien futbol, ciclisme, hoquei, bàsquet i handbol.

En l’àmbit fonètic, l’informe assenyala que, en els parlars orientals no és acceptable la pronúncia del mot que amb e tancada, com tampoc el ieisme (ieida, iarg, detai, desnivei) ni la pronúncia sorda de les esses sonores (il·lusió, divisió zero, fins i tot). En els registres formals, com és el cas dels informatius, s’haurien de pronunciar amb vocal neutra les e de paraules com fase, bàsquet o penúltima, i també les o de mots menys freqüents com tricolors o coreà. A més, en tots els parlars, l’informe adverteix que no són pròpies dels registres formals les pronúncies de però com a péro, amb l’accent a la e, o pro, sense la e.

En morfologia, l’estudi assenyala que no és acceptable no elidir la vocal de l’article (el espai, el oblit, el equip, la última) o de la preposició de (de aquesta, de atacar, de una incidència), i no és pròpia dels registres formals la monoftongació del diftong eu en l’infinitiu i el futur del verb veure (es quedà sense vore porta).

En l’àmbit sintàctic, l’informe descriu usos no acceptables, com el de l’infinitiu en oracions independents (En quant al món de la cistella, comentar que l’Hestia Menorca va caure), el complement directe precedit de la preposició a (Sentim a l’autor del segon gol), les oracions de relatiu precedides de preposició, amb el que en lloc de el qual (Un partit en el que les visitants van començar amb més intensitat; un torneig en el que van participar 12 equips) i els gerundis de posterioritat (que l’equip surti reforçat, sumant els dos primers punts).

L’anàlisi també detecta força formes lèxiques interferides pel castellà, tot i que subratlla que la gran majoria no apareixen en el discurs dels periodistes. Alguns exemples són agrandar per engrandir, penalti en comptes de penal, o sortejar en lloc d’esquivar.

En l’àmbit pragmàtic i discursiu, les vacil·lacions i les repeticions es concentren principalment en les intervencions dels testimonis, com ara entrenadors o jugadors. En canvi, el discurs preparat dels periodistes i presentadors destaca, en general, per una estructura de la informació clara i entenedora i per una presentació esglaonada dels continguts.

En conjunt, l’anàlisi fa palès que hi ha molts aspectes que encara caldria millorar en el discurs periodístic observat, especialment en l’àmbit de la fonètica i la sintaxi. L’informe conclou que, «tenint en compte que els informatius han de donar un bon exemple de formalitat, una acurada revisió d’allò que no s’adequa a la normativa transmetria més serietat i rigor, i alhora serviria per a oferir un bon model d’estàndard oral».

L’informe sobre la qualitat lingüística en els informatius d’esports de l’OQL es pot consultar aquí.

L’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL) analitza el discurs de monitors de gimnàs de diferents territoris de parla catalana.

Com és el català que es parla als gimnasos? L’Observatori de la Qualitat Lingüística posa el focus en els professionals de l’àmbit esportiu amb una campanya en què s’han analitzat fragments de classes i vídeos de monitors de gimnàs. Les mostres s’han extret de les plataformes YouTube, TikTok, Instagram i Gimtv.cat, i analitzen la qualitat lingüística d’àudios en català central, balear (concretament, menorquí), en nord-occidental i en valencià.

Les mostres analitzades evidencien l’ús d’un llenguatge oral espontani, atès que els monitors de gimnàs improvisen el discurs. L’espontaneïtat i la improvisació poden explicar que en les intervencions apareguin trets dialectals i col·loquials, així com usos inadequats o interferits per altres llengües.

S’observen fenòmens fonètics no acceptables, com el desplaçament de l’accent en alguns verbs (cànvio), el ieisme (uis, genois, tebaiar, aiargar), o la pronúncia sorda de les esses (tisores, fisioterapeuta, dotze). D’altra banda, s’observa l’ús de trets fonètics dialectals col·loquials, com dir pro en lloc de però, nar per anar o vegaes per vegades.

En morfologia, destaca el fet de no elidir la vocal de l’article (el estirament, la última), o no contraure’l amb la preposició per (inhalant per el nas) i també l’ús de formes col·loquials com l’article lo i el demostratiu ahí.

És en l’àmbit de la sintaxi on l’informe recull més fenòmens inadequats, com l’absència de pronoms febles (Així que ja (Ø) sabeu, si voleu mantenir els glutis…), confusions pronominals, canvis de preposicions (comencem en la cama esquerra), l’ús de la perífrasi anar a seguida d’infinitiu, en lloc del futur o fins i tot del present: ho vaig a fer d’una manera més dinàmica (ho faré); anem a inhalar elevant les espatlles (inhalem/inhalarem), l’ús redundant del possessiu (amb els dits dels teus peus; alça la teva cadera) o errors de concordança.

«Hombro», «crunch» o «hip thrust»: les interferències del castellà i l’anglès, especialment notables per fer referència a parts del cos, exercicis i material esportiu

Pel que fa al lèxic, destaca la presència de formes interferides, sobretot pel castellà i l’anglès. En l’àmbit de l’esport i els gimnasos, els monitors sovint fan referència a les parts del cos i és aquí on es troben més formes interferides pel castellà, com ara glúteo per gluti o hombro per espatlla. Pel que fa als exercicis i materials esportius, hi ha una forta influència de l’anglès amb l’ús de termes com crunch (rull de tronc), hip thrust (elevació de malucs), spinning (ciclisme de sala) o single leg stretch (estirament d’una cama). «La presència de la terminologia esportiva en català és escassa en les mostres i això denota que els monitors la desconeixen», conclou l’Observatori de la Qualitat Lingüística.

Les recomanacions dels experts: més coneixement del lèxic d’especialitat dels esports en català i més atenció al registre

Tenint en compte que els monitors s’adrecen al públic, en un context professional, és esperable que emprin un llenguatge formal o semiformal espontani. Tanmateix, s’ha identificat trets col·loquials, usos impropis i interferències que no es consideren adequats en aquest àmbit. «Caldria, doncs, que els monitors de gimnàs paressin més atenció al registre que empren i en tinguessin, en general, més consciència», subratlla l’informe.

També s’ha observat que professionals de l’àmbit esportiu no tenen assumit el lèxic d’especialitat en català i empren formes foranes, principalment de l’anglès. «Caldria que els monitors de gimnàs prenguessin consciència que exerceixen un paper central en la difusió i consolidació de la terminologia esportiva entre la població, ja que si els termes esportius no són utilitzats de manera habitual en català pels mateixos monitors i entrenadors, difícilment arribaran a consolidar-se entre els practicants i la resta de la societat», han destacat els autors.

L’informe sobre la qualitat lingüística en les classes en línia dels monitors de gimnàs està disponible en aquest enllaç.

Llicenciada en disciplines filològiques per la Universitat de Bucarest, Grossmann era membre corresponent de la Secció Filològica des del 2013.

Maria Grossmann, lingüista i membre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC, va traspassar el passat 7 de maig als setanta-nou anys.

Grossmann, nascuda a Romania el 1946, va estudiar disciplines filològiques a la Facultat de Llengües Clàssiques i Romàniques de la Universitat de Bucarest, on va obtenir la màxima qualificació amb la tesi L’adaptació dels fonemes àrabs al sistema fonològic espanyol.

Als seus primers articles sobre l’estudi de la influència àrab en les llengües romàniques van seguir els estudis sobre les llengües hongaresa i italiana. La seva dedicació en l’àmbit de la llengua catalana s’ha recollit en diversos articles: «Sistema lexical dels noms de color en català» (1971), «Estudis sobre la llengua catalana: la contribució italiana des de 1945» (1981), «Anàlisi dels compostos catalans del tipus somiatruites» (1986) o «La sociolingüística als Països Catalans» (1990), entre d’altres. Posteriorment, es va doctorar l’any 1987 amb la tesi Colors i lèxic, estudis sobre l’estructura semàntica dels adjectius de color en català, espanyol, italià, romanès, llatí i hongarès.

Des de 1994, va ser catedràtica ordinària de glotologia i lingüística del Departament de Ciències Humanes de la Universitat de L’Aquila. Va col·laborar com a docent en la Universitat de Hèlsinki i la Universitat de Montevideo. També va ser membre del Col·legi de Professors de Doctorat en Lingüística, a Roma, i a la Universitat «La Sapienza» de Roma, i consellera del Bureau de la Société de Linguistique Romane (2007-2013).

Les publicacions a l’IEC de Maria Grossmann així com les referències a la seva persona es poden consultar a l’IEC Obert.

L’Institut d’Estudis Catalans expressa el seu més sentit condol a la família i les seves amistats.