Secció
Filològica

El nou informe de l’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL) analitza la qualitat lingüística en els informatius d’esports i identifica aquells aspectes a millorar en el discurs periodístic.

L’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL) ha analitzat la qualitat lingüística en els informatius d’esports de ràdios i televisions dels territoris de parla catalana i conclou que, tot i que el discurs periodístic presenta una estructura clara i entenedora, encara hi ha nombrosos aspectes que caldria millorar per a ajustar-se al grau de formalitat esperable en aquest tipus de programes.

L’estudi s’ha elaborat a partir de vuitanta-quatre minuts d’emissions de quinze mitjans audiovisuals, enregistrades entre els mesos de juny i setembre de 2025: RTVA (Informatiu vespre), Pla d’Urgell TV, Lleida TV (Notícies Lleida), À Punt (Informatiu nit), Comarcal TV La Canal de Navarrès, la Costera, la Vall d’Albaida, IB3 (Notícies vespre), IB3 Ràdio (Informatiu Migdia Cap de Setmana), Banyoles TV (Esports), TV Girona (Notícies vespre), Canal Taronja Osona, Moianès i Lluçanès (L’Informatiu), Vallès Oriental Televisió (Infovallès), Betevé (Notícies migdia), TV3 (Telenotícies vespre). En total s’han analitzat 49 veus, entre periodistes i testimonis: 3 de balears, 23 de centrals, 10 de nord-occidentals i 13 de valencianes que cobrien futbol, ciclisme, hoquei, bàsquet i handbol.

En l’àmbit fonètic, l’informe assenyala que, en els parlars orientals no és acceptable la pronúncia del mot que amb e tancada, com tampoc el ieisme (ieida, iarg, detai, desnivei) ni la pronúncia sorda de les esses sonores (il·lusió, divisió zero, fins i tot). En els registres formals, com és el cas dels informatius, s’haurien de pronunciar amb vocal neutra les e de paraules com fase, bàsquet o penúltima, i també les o de mots menys freqüents com tricolors o coreà. A més, en tots els parlars, l’informe adverteix que no són pròpies dels registres formals les pronúncies de però com a péro, amb l’accent a la e, o pro, sense la e.

En morfologia, l’estudi assenyala que no és acceptable no elidir la vocal de l’article (el espai, el oblit, el equip, la última) o de la preposició de (de aquesta, de atacar, de una incidència), i no és pròpia dels registres formals la monoftongació del diftong eu en l’infinitiu i el futur del verb veure (es quedà sense vore porta).

En l’àmbit sintàctic, l’informe descriu usos no acceptables, com el de l’infinitiu en oracions independents (En quant al món de la cistella, comentar que l’Hestia Menorca va caure), el complement directe precedit de la preposició a (Sentim a l’autor del segon gol), les oracions de relatiu precedides de preposició, amb el que en lloc de el qual (Un partit en el que les visitants van començar amb més intensitat; un torneig en el que van participar 12 equips) i els gerundis de posterioritat (que l’equip surti reforçat, sumant els dos primers punts).

L’anàlisi també detecta força formes lèxiques interferides pel castellà, tot i que subratlla que la gran majoria no apareixen en el discurs dels periodistes. Alguns exemples són agrandar per engrandir, penalti en comptes de penal, o sortejar en lloc d’esquivar.

En l’àmbit pragmàtic i discursiu, les vacil·lacions i les repeticions es concentren principalment en les intervencions dels testimonis, com ara entrenadors o jugadors. En canvi, el discurs preparat dels periodistes i presentadors destaca, en general, per una estructura de la informació clara i entenedora i per una presentació esglaonada dels continguts.

En conjunt, l’anàlisi fa palès que hi ha molts aspectes que encara caldria millorar en el discurs periodístic observat, especialment en l’àmbit de la fonètica i la sintaxi. L’informe conclou que, «tenint en compte que els informatius han de donar un bon exemple de formalitat, una acurada revisió d’allò que no s’adequa a la normativa transmetria més serietat i rigor, i alhora serviria per a oferir un bon model d’estàndard oral».

L’informe sobre la qualitat lingüística en els informatius d’esports de l’OQL es pot consultar aquí.

L’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL) analitza el discurs de monitors de gimnàs de diferents territoris de parla catalana.

Com és el català que es parla als gimnasos? L’Observatori de la Qualitat Lingüística posa el focus en els professionals de l’àmbit esportiu amb una campanya en què s’han analitzat fragments de classes i vídeos de monitors de gimnàs. Les mostres s’han extret de les plataformes YouTube, TikTok, Instagram i Gimtv.cat, i analitzen la qualitat lingüística d’àudios en català central, balear (concretament, menorquí), en nord-occidental i en valencià.

Les mostres analitzades evidencien l’ús d’un llenguatge oral espontani, atès que els monitors de gimnàs improvisen el discurs. L’espontaneïtat i la improvisació poden explicar que en les intervencions apareguin trets dialectals i col·loquials, així com usos inadequats o interferits per altres llengües.

S’observen fenòmens fonètics no acceptables, com el desplaçament de l’accent en alguns verbs (cànvio), el ieisme (uis, genois, tebaiar, aiargar), o la pronúncia sorda de les esses (tisores, fisioterapeuta, dotze). D’altra banda, s’observa l’ús de trets fonètics dialectals col·loquials, com dir pro en lloc de però, nar per anar o vegaes per vegades.

En morfologia, destaca el fet de no elidir la vocal de l’article (el estirament, la última), o no contraure’l amb la preposició per (inhalant per el nas) i també l’ús de formes col·loquials com l’article lo i el demostratiu ahí.

És en l’àmbit de la sintaxi on l’informe recull més fenòmens inadequats, com l’absència de pronoms febles (Així que ja (Ø) sabeu, si voleu mantenir els glutis…), confusions pronominals, canvis de preposicions (comencem en la cama esquerra), l’ús de la perífrasi anar a seguida d’infinitiu, en lloc del futur o fins i tot del present: ho vaig a fer d’una manera més dinàmica (ho faré); anem a inhalar elevant les espatlles (inhalem/inhalarem), l’ús redundant del possessiu (amb els dits dels teus peus; alça la teva cadera) o errors de concordança.

«Hombro», «crunch» o «hip thrust»: les interferències del castellà i l’anglès, especialment notables per fer referència a parts del cos, exercicis i material esportiu

Pel que fa al lèxic, destaca la presència de formes interferides, sobretot pel castellà i l’anglès. En l’àmbit de l’esport i els gimnasos, els monitors sovint fan referència a les parts del cos i és aquí on es troben més formes interferides pel castellà, com ara glúteo per gluti o hombro per espatlla. Pel que fa als exercicis i materials esportius, hi ha una forta influència de l’anglès amb l’ús de termes com crunch (rull de tronc), hip thrust (elevació de malucs), spinning (ciclisme de sala) o single leg stretch (estirament d’una cama). «La presència de la terminologia esportiva en català és escassa en les mostres i això denota que els monitors la desconeixen», conclou l’Observatori de la Qualitat Lingüística.

Les recomanacions dels experts: més coneixement del lèxic d’especialitat dels esports en català i més atenció al registre

Tenint en compte que els monitors s’adrecen al públic, en un context professional, és esperable que emprin un llenguatge formal o semiformal espontani. Tanmateix, s’ha identificat trets col·loquials, usos impropis i interferències que no es consideren adequats en aquest àmbit. «Caldria, doncs, que els monitors de gimnàs paressin més atenció al registre que empren i en tinguessin, en general, més consciència», subratlla l’informe.

També s’ha observat que professionals de l’àmbit esportiu no tenen assumit el lèxic d’especialitat en català i empren formes foranes, principalment de l’anglès. «Caldria que els monitors de gimnàs prenguessin consciència que exerceixen un paper central en la difusió i consolidació de la terminologia esportiva entre la població, ja que si els termes esportius no són utilitzats de manera habitual en català pels mateixos monitors i entrenadors, difícilment arribaran a consolidar-se entre els practicants i la resta de la societat», han destacat els autors.

L’informe sobre la qualitat lingüística en les classes en línia dels monitors de gimnàs està disponible en aquest enllaç.

Llicenciada en disciplines filològiques per la Universitat de Bucarest, Grossmann era membre corresponent de la Secció Filològica des del 2013.

Maria Grossmann, lingüista i membre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC, va traspassar el passat 7 de maig als setanta-nou anys.

Grossmann, nascuda a Romania el 1946, va estudiar disciplines filològiques a la Facultat de Llengües Clàssiques i Romàniques de la Universitat de Bucarest, on va obtenir la màxima qualificació amb la tesi L’adaptació dels fonemes àrabs al sistema fonològic espanyol.

Als seus primers articles sobre l’estudi de la influència àrab en les llengües romàniques van seguir els estudis sobre les llengües hongaresa i italiana. La seva dedicació en l’àmbit de la llengua catalana s’ha recollit en diversos articles: «Sistema lexical dels noms de color en català» (1971), «Estudis sobre la llengua catalana: la contribució italiana des de 1945» (1981), «Anàlisi dels compostos catalans del tipus somiatruites» (1986) o «La sociolingüística als Països Catalans» (1990), entre d’altres. Posteriorment, es va doctorar l’any 1987 amb la tesi Colors i lèxic, estudis sobre l’estructura semàntica dels adjectius de color en català, espanyol, italià, romanès, llatí i hongarès.

Des de 1994, va ser catedràtica ordinària de glotologia i lingüística del Departament de Ciències Humanes de la Universitat de L’Aquila. Va col·laborar com a docent en la Universitat de Hèlsinki i la Universitat de Montevideo. També va ser membre del Col·legi de Professors de Doctorat en Lingüística, a Roma, i a la Universitat «La Sapienza» de Roma, i consellera del Bureau de la Société de Linguistique Romane (2007-2013).

Les publicacions a l’IEC de Maria Grossmann així com les referències a la seva persona es poden consultar a l’IEC Obert.

L’Institut d’Estudis Catalans expressa el seu més sentit condol a la família i les seves amistats.

Membre de la Secció Filològica de l’IEC, Nadal ha estat distingit per la seva «incidència en el desenvolupament cultural i universitari de les comarques gironines», especialment com a primer rector de la Universitat de Girona.

El filòleg i catedràtic emèrit de la Universitat de Girona Josep Maria Nadal Farreras és el guanyador del Premi Josep Irla i Bosch d’enguany. El jurat de la quarta edició dels Premis Generalitat Girona ha destacat la seva trajectòria professional i acadèmica, la seva incidència en el desenvolupament cultural i universitari de les comarques gironines, especialment com a primer rector de la Universitat de Girona (1991-2002), i la seva contribució a la llengua i la cultura catalanes, així com la seva actitud cívica i compromís amb la ciutat de Girona, amb la comunitat educativa i amb el país.

Nadal és doctor en filologia hispànica i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 2009. Ha investigat la teoria generativista en la gramàtica, la història social de la llengua i la situació de les llengües en el marc de la mundialització. Amb Modest Prats es va interessar per la història de la llengua catalana i el 1982 van publicar el primer volum d’Història de la llengua catalana: dels inicis fins al segle XV —obra que va merèixer el Premi Lletra d’Or— i el 1996, el segon, Història de la llengua catalana: el segle XV. Des del jurat han lloat la seva tasca de dignificació de la llengua catalana, combinada amb una trajectòria científica de primer nivell i amb una extensa producció bibliogràfica de referència.

El Premi Josep Irla i Bosch se suma a altres reconeixements que ha obtingut, com el Premi Lletra d’Or (1982), el Premi Jaume Vicens Vives a la qualitat universitària (2009), i la Creu de Sant Jordi (2020), concedida per la Generalitat de Catalunya.

Les publicacions a l’IEC de Josep M. Nadal, així com les referències a la seva persona es poden consultar a l’IEC Obert.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2023) i Creu de Sant Jordi (1991), Piera va ser una de les veus destacades de la Generació dels 70 de la literatura catalana.

Josep Piera (Beniopa, 1947) va traspassar diumenge 5 d’abril, als 78 anys. L’autor valencià va firmar una obra extensa que combina poesia, narrativa, dietaris i assaig entre els quals destaquen títols com El somriure de l'herba (Premi Carles Riba), El Cingle Verd (Premi Josep Pla) o Ací s'acaba tot. El 2023 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural.

Piera, membre de la Secció Filològica de l’IEC, deixa enrere una extensa trajectòria vinculada a la literatura catalana contemporània. Va ser membre fundador de la revista Cairell (1979-1982), vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1981-1985) i del Centre Català del Pen Club, i assessor dels Encontres d’Escriptors del Mediterrani de l’Ajuntament de València.

Autor de catorze llibres de poemes, disset llibres de narracions i nombrosos articles de crítica literària, i publicacions literàries en diverses llengües, la seva obra literària és tan extensa com reconeguda.

De les nombroses distincions, hi destaquen el Premi Carles Riba de Poesia (1979), el Premi Josep Pla de Narrativa (1981), el Premi Crítica Serra d’Or d’assaig (1996), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1991) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2023), atorgat per Òmnium Cultural.

Més enllà de la seva producció literària, Piera va tenir un paper fonamental com a dinamitzador cultural: va dirigir activitats de l’any del Tirant lo Blanc (1989-1991), va ser director literari de l’editorial Tres i Quatre (1991-1993) i lector a la Càtedra de Llengua i Literatura de l’Institut Universitari Oriental de Nàpols (1985-1986).

Les publicacions a l’IEC de Josep Piera, així com les referències a la seva persona es poden consultar a l’IEC Obert.