.png){kind=logo}
Apunts de llengua
Ho sap tothom i és profecia…
L’any 1953 J. V. Foix va enviar a amics i coneguts una felicitació de Nadal que començava amb aquell conegut vers que diu: «Ho sap tothom i és profecia...». En aquest poema hi apareixen molts noms propis de lloc, que, a banda d’indicar una estricta localització, hi aporten bellesa, paisatge, i,...
Cargols, escarbats i altres bèsties
El caragol, d’una elegància terrenal, té un aire discret i generalment una conducta assenyada: desapareix davant d’un excés d’aigua, però surt a córrer amb desfici si cauen quatre gotes. Què hi farem, el caragol surt quan plou i l’home quan fa sol..., tret, és clar, del caçador de caragols, una...
Tots som pops
«Si vols farcir polp o calamar, pren lo polp e llava’l bé, e perbull-lo, e talla-li les cames...» El Llibre de Sent Soví és el receptari de cuina més antic que es conserva en llengua catalana. Publicat fa set-cents anys, no es va recuperar fins a mitjan segle XX i fou gràcies a la tasca de...
Harmonies
Els relats mítics de l’antiguitat oferien una resposta a les inquietuds humanes sobre el sentit de la vida i de l’univers. Per mitjà dels desitjos i dilemes d’uns éssers divins que se’ns assemblen prou, s’assenyalaven els principis que havien de regir el món terrenal. Un d’aquests principis era...
El seny de les hores
No fa pas tant de temps que cada poble i ciutat es guiava per la seva pròpia hora. Campanars i rellotges assenyalaven l’hora solar local, fet que, òbviament, comportava petites diferències horàries, però, en general, sense gaire transcendència. Ara bé, va arribar un moment en què es va fer...
