Apunts de llengua
Al juny l’estiu no és lluny
Un vespre ple de promeses. Cel serè i una taula parada al terrat. Plats, copes i coberts que aguaiten la celebració del solstici d’estiu, la nit més curta, que és nit d’alegria, perquè si a l’estiu tota cuca viu, per Sant Joan tot es fa gran. I és que, tant si parlem d’un moment puntual com de...
Una qüestió salada
Què tenen en comú topònims com Sant Climent Sescebes i Sarroca de Lleida o cognoms com Esplà i Savall? Encara que no sempre sigui evident, en tots aquests noms propis hi trobem fossilitzat un element lingüístic que avui s’associa gairebé exclusivament amb els parlars de les illes Balears. Es...
Hi vaig anar
Hi vaig anar, diu Kavafis, traduït al català, en un poema. Som-hi, doncs. Ja ha arribat el dia de parlar de pronoms febles (i que consti que s’anomenen febles, perquè són àtons i no disposen d’accent propi, però no ens deixem enganyar, que no són pas de cotó fluix). Avui ens centrarem en el...
Amb penes i treballs
Per evocar la vinguda de la tarda, Salvador Espriu ordenava una a una les vides conegudes i, amb paraules sempre noves, paraules com casa, carena o barca, vestia la tarda ja nascuda. Avui volem vestir un apunt sobre el significat de les paraules, sobre el viatge, llarg o curt però ple...
Tinc el vestit verd i la cara vermella…
És cert que una flor no fa estiu, ni dues primavera, però com que ja som a l’abril, un mes generalment florit —i amb la perspectiva que de la rosa ja se’n parlarà prou—, hem volgut dedicar un apunt de llengua a la rosella, una flor que, quan arriba el bon temps, omple marges i sembrats amb un...
