.png){kind=logo}
Apunts de llengua
Allegro ma non troppo
Un manlleu, en l’àmbit lingüístic, és un element que passa d’una llengua a una altra i s’hi integra. Si pensem en l’evolució constant de les societats i en el creixent contacte entre llengües, no és gens estrany que aquest intercanvi d’elements es produeixi cada cop amb més intensitat, tot i...
Amb la mesura amb què mesureu…
Mujades, mundines i quartans, picotins, fanecades i feixes, cafissades, cavallons i porques, vessanes, aiminades i jornals... Vistes amb ulls d’ara, les mesures tradicionals, com les de superfície que acabem d’esmentar, poden generar un cert desconcert (engrescador o esfereïdor, segons el punt...
Elogi de la meua terra
Carles Salvador, un dels principals promotors de la normalització lingüística al País Valencià, fou també autor d’una important obra poètica. Precisament, el títol d’aquest apunt, Elogi de la meua terra, prové d’un poema seu. Avui l’hi manllevem perquè ens volem fixar en un element que...
Ho sap tothom i és profecia…
L’any 1953 J. V. Foix va enviar a amics i coneguts una felicitació de Nadal que començava amb aquell conegut vers que diu: «Ho sap tothom i és profecia...». En aquest poema hi apareixen molts noms propis de lloc, que, a banda d’indicar una estricta localització, hi aporten bellesa, paisatge, i,...
Cargols, escarbats i altres bèsties
El caragol, d’una elegància terrenal, té un aire discret i generalment una conducta assenyada: desapareix davant d’un excés d’aigua, però surt a córrer amb desfici si cauen quatre gotes. Què hi farem, el caragol surt quan plou i l’home quan fa sol..., tret, és clar, del caçador de caragols, una...
