Apunts de llengua
D’un blau infinit
Josep Pla escrivia a Les hores que els principis de la tardor són una delícia, perquè l’aire queda net, límpid, cristal·lí, afinat, prim, i que els colors se subtilitzen. És cert que en aquesta època de l’any els colors adopten una altra intensitat i és que, segons la tonalitat i el matís, les...
Escriure altres mons
Txékhov, Čekhov, Chéjov, Chekhov, Tchekhov... Com hem d’escriure en català noms que provenen de llengües amb altres alfabets? Si cada llengua ofereix una visió particular del món, també és particular la manera de representar-la gràficament, si és que té forma escrita, és clar. Actualment,...
Cal no fiar-se de les aparences
Ja ens avisava el poeta valencià Joan Timoneda, en el segle XVI, que «no és or tot lo que llu»... Tampoc en l’àmbit de la llengua, perquè hi ha paraules que sembla que estan emparentades, però provenen d’arrels diferents. I a la inversa: hi ha mots que tenen un mateix origen, encara que, a...
Un vespre d’estiu
En la quietud d’un migdia d’estiu és fàcil deixar-nos endur per somnis de capbussades en un mar en calma, de peus descalços sobre la sorra o de tonades de rem i de vela. No és fins al vespre, quan el sol ja ha deixat roents els camins i la marinada s’ha endut el repic de campanes cap al...
La feminitat d’alguns rius
La Garona és l’únic riu atlàntic que hi ha a Catalunya. Tradicionalment es considerava que naixia al pla de Beret, ben a prop d’on ho fa la Noguera Pallaresa, i així ho explica Verdaguer en uns versos del Canigó. Neixin on neixin aquests dos rius que emprenen camins ben oposats, cal recordar...
