Nicolau Dols Salas

Josep Antoni Grimalt Gomila

«La seva imatge pública, encarnada en el personatge de Professor Grimalt amb què s’ha donat a conèixer en diversos programes de televisió sobre llengua a les illes Balears, l’ha convertit en referent del bon ús lingüístic»

Josep Antoni Grimalt Gomila (Felanitx, 1938) és una rara avis dels estudis filològics. És conegut sobretot per la seva anàlisi i catalogació de les rondalles de l’aplec Rondaies mallorquines de Jordi d’es Racó (Antoni M. Alcover). A aquesta tasca va dedicar la tesi doctoral (1975). En concret, hi va aplicar l’estàndard internacional Aarne-Thompson (actualment conegut com a classificació Aarne-Thompson-Uther). Des de bon començament de la seva tasca científica va aplicar el mètode teoricodescriptiu en un entorn acadèmic que en bona part feia treballs dins el deixant de la disciplina historicocomparatista. Això ja és un indici del seu caràcter independent aplicat amb rigor intel·lectual a l’estudi de la comunicació lingüística amb intenció estètica o sense.

L’anàlisi de les rondalles mallorquines iniciada amb la tesi doctoral ha estat el centre de la seva dedicació científica. Juntament amb Jaume Guiscafrè ha publicat una edició crítica de l’aplec en nou volums, el darrer dels quals ha vist la llum el desembre del 2022.

El seu treball sobre els articles en el parlar de Mallorca, objecte de la seva tesi de llicenciatura (1971), i refet i publicat molts d’anys després (2009) a Estudis romànics és una altra mostra d’atenció acurada a les necessitats metodològiques, però, sobretot, un indici d’una característica de la capacitat de Grimalt per a jutjar fets de llenguatge: l’aguda capacitat per a discriminar registres i per a jutjar la pertinència de les formes a cada nivell de parla. Sumada a un coneixement profund del seu dialecte original, el català de Mallorca, aquesta capacitat li ha permès reivindicar la competència pragmàtica dels mallorquins.

La seva imatge pública, encarnada en el personatge de Professor Grimalt amb què s’ha donat a conèixer en diversos programes de televisió sobre llengua a les illes Balears, l’han convertit en referent del bon ús lingüístic. Aquesta imatge, i la tasca d’assessorament lingüístic que ha fet des del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, l’ha aprofitada per a exigir la genuïnitat dels usos formals de la llengua dels mitjans de comunicació i per fer una constant reclamació de respecte per la unitat de la llengua catalana.

En l’època de transició política que li va tocar viure, aquest paper de defensa de la unitat de la llengua, de difusió de formes de prestigi i d’explicació del funcionament de la variació funcional en fa un referent d’enorme transcendència històrica. Sense la seva tasca, l’adhesió popular a la unitat de la llengua i la confiança en les capacitats funcionals del català a les illes Balears hauria estat molt diferent i, certament, menor.

Nicolau Dols