M. Isabel Guardiola Savall
Qui és el vostre referent?
Carmelina Sánchez-Cutillas
Com moltes altres persones, vaig conéixer Carmelina Sánchez-Cutillas a través de la seua obra més coneguda, Matèria de Bretanya, guanyadora del premi Andròmina de narrativa dins dels Premis Octubre de 1975, i publicada posteriorment per l’editorial Tres i Quatre. L’oportunitat de participar en la Comissió de l’Escriptora de l’Any de l’AVL entre 2020 i 2021 em va permetre conéixer les dimensions reals de la seua figura i obra, que queda plasmada en aquesta «Semblança autobiogràfica» que trobem en la publicació de la seua obra completa (Joan Borja i M. Àngels Francés, Obra completa, vol. II, València, 2021, p. 247).
«[Semblança autobiogràfica]
Soc Carmelina Sánchez-Cutillas i em coneix prou de gent; però com que els coneguts ja estan assabentats de la meua vida i als altres em sembla que no els interessarà massa, pense que no cal haver d’aparellar el meu «curriculum vitae». A tot açò afegiré que no m’agrada gens parlar de prebendes i oripells —no per una falsa modèstia, sinó precisament perquè l’escassesa de títols abat el meu orgull.
I així em presente ara, amb les mans mig buides, aprenent de moltes coses i mestre de cap d’elles; o millor encara, fent meues les paraules de misser Ferran Valentí, aquell humanista del 500 que es descrivia com a «inerudit deixeble dels deixebles».
Pregue, somric i fins i tot maldic en valencià, però per culpa del destí no vaig néixer a Altea, ni a València, ni a Alacant. Malgrat tot, soc plenament mediterrània.
No puc negar que m’agrada escriure i que tinc alguns llibres publicats. Sé una miqueta d’història i de literatura medievals, però açò deu d’ésser perquè em trobe més identificada amb aqueixa època que no pas amb aquesta, de la qual estic dramàticament desarrelada.
De tant en tant faig un poema; un poema rebel i angoixat.
Estic casada i tinc dues filles i dos fills. I sempre que ho dic em ve al cap el romanç català de n’Escrivaneta: «Petiteta l’han casada / la filla del Carmesí / de tan petita que n’era…». Coses!
Estime la mar, el riu i la pluja, l’Aitana i el Puigcampana, els ocells i els fets petits de cada dia. Per això m’atreu «l’estament ciutadà»: el dels nobles i el dels generosos i el de la clerecia, no. I sempre estic del costat dels vençuts.»
Més informació sobre l’escriptora a https://www.cervantesvirtual.com/portales/carmelina_sanchez_cutillas
M. Isabel Guardiola Savall