Josep Moran i Ocerinjauregui

Jordi Carbonell i de Ballester

Recordo en Jordi Carbonell sobretot a partir del mes d’octubre de 1990 quan el doctor Antoni M. Badia i Margarit des de la Universitat de Barcelona em va dir que la Secció Filològica (SF) de l’IEC, de la qual llavors era president, volia crear de nou l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC, i em va convocar a la reunió que amb aquesta finalitat va tenir lloc a la SF el 13 de desembre de 1990.

Creada l’Oficina d’Onomàstica, en fou nomenat director Jordi Carbonell i m’hi vaig incorporar com a coordinador, i al cap d’un temps també Joan Anton Rabella com a tècnic. Llavors l’Oficina fou establerta al pis que tenia l’IEC al número 600 de la Gran Via de les Corts Catalanes, que compartíem amb l’oficina de la Universitat Catalana d’Estiu, dirigida llavors per Josep Lluís Carod-Rovira, amic i company polític de Jordi Carbonell. 

A més de la feina estricta de l’oficina, en Jordi Carbonell era molt explícit i amable en les qüestions personals i polítiques. Aviat férem amistat personal i ens tractàrem fins i tot familiarment. Ell ens convidà, a mi i a la meva esposa, a sopar a casa seva, a Sant Gervasi, amb la seva muller Hortènsia (i una vegada junt amb en Joaquim Molas i la seva esposa), on la conversa, sobre els temes científics i patriòtics que ens eren comuns, s’allargava amablement. 

Aquesta situació es va perllongar fins l’any 1996, en què caigué malalt i deixà l’Oficina. Però la relació personal i familiar va continuar dins de les circumstàncies personals fins a la seva mort l’any 2016.

Josep Moran i Ocerinjauregui