En la quietud d’un migdia d’estiu és fàcil deixar-nos endur per somnis de capbussades en un mar en calma, de peus descalços sobre la sorra o de tonades de rem i de vela. No és fins al vespre, quan el sol ja ha deixat roents els camins i la marinada s’ha endut el repic de campanes cap al campanar veí, que obrirem finestres i finestrons. Però quan és el vespre?

Sovint costa delimitar les parts del dia, perquè varien segons l’estació de l’any, segons el parlar i, fins i tot, segons els hàbits de cadascú, que marquen les hores dels àpats o les hores del son. La claror també indica el pas d’una expressió a una altra. Així, a l’estiu solem considerar que a les set encara som a la tarda, mentre que a l’hivern, a la mateixa hora, ja parlem del vespre. I és que el vespre comença amb la posta de sol, quan es comença a fer fosc, però és difícil concretar quan s’acaba. Enmig de la tarda i la nit, cal intentar que el vespre no quedi eclipsat per l’una ni l’altra.

Segons el parlar, aquesta franja del dia rep diversos noms: vespre (o capvespre) en els parlars de Catalunya, també vespre en parlars baleàrics i a boqueta (de) nit o a poqueta nit en parlars valencians. No s’ha de confondre amb la franja que segueix el migdia, que s’anomena tarda en parlars de Catalunya, en valencià septentrional i en eivissenc, horabaixa o capvespre en parlars baleàrics i vesprada en parlars valencians.

Fins i tot, tenim la salutació bon vespre, que s’usava tradicionalment i que, de fet, es manté en parlars baleàrics i s’està recuperant a Catalunya. En general, però, les fórmules de salutació són bon dia i bona nit, per bé que actualment l’ús de bona tarda o bona vesprada s’ha generalitzat, al costat del tradicional bon dia, que també serveix per a la franja posterior al migdia.

Les denominacions de les parts del dia apareixen en molts refranys i expressions i posen en relació els moviments del sol amb costums o coneixements populars. Així que si, generalment, és cert que el garbí a les set (o a les nou) se’n va a dormir, encara ho és més que com més aviat serà vespre, més aviat serà festa. Sigui dia de festa o dia feiner, esperarem que aquests vespres ens portin l’encís que precedeix el somni d’una nit d’estiu.

Voleu saber-ne més?

La GIEC (figura 31.2) indica d’una manera aproximada l’extensió de les expressions més usuals referides a les parts del dia.

El DEIEC situa geogràficament algunes d’aquestes expressions (vesprada, boca, nit).

A l’Atles lingüístic del domini català hi ha un mapa sobre vespre.

 

[Data de publicació: 25/07/2024]