.png){kind=logo}
A Paradisos oceànics Aurora Bertrana descriu, amb una prosa aguda i sensual, la Polinèsia de finals de la dècada de 1920. Gràcies a unes cròniques perfumades d’algues i de corall, retrata la natura i la gent d’un indret remot i, en aquella època, desconegut. No és pas, però, el cas del corall, perquè a les nostres costes es corallava des de temps antics i, de fet, va tenir una especial importància en l’economia catalana medieval. Segles més tard, malgrat la sobreexplotació que se n’havia fet, Josep Pla va arribar a escriure que la Costa Brava potser s’hauria hagut d’anomenar la Costa del Corall.
En català, la forma corall alterna ja d’antic amb coral, que prové del llatí tardà corallum i aquest del llatí clàssic corallium (i encara més enrere, del grec korállion). Els primers textos en què es documenta són els Costums de Tortosa, de 1272, per bé que en algunes fonts es planteja si ja apareix en textos, més o menys llatinitzants, anteriors. I és que, tal com sabem, encara que la llengua catalana es va formar cap a finals del segle VII aproximadament —com la resta de llengües romàniques, d’altra banda—, no es va incorporar a l’escriptura fins molt més endavant i ho va fer d’una manera gradual: primer, només algun mot en textos majoritàriament llatins i, a poc a poc, fragments més llargs fins a arribar a textos sencers escrits en català.
Els documents més antics que ens han arribat (fins ara) daten dels segles XI i XII, com el Liber iudiciorum (Llibre dels jutges) o els Greuges de Guitard Isarn, que ja són escrits pràcticament del tot en català. Però, més enllà d’aquestes dues mostres, en la nostra llengua es conserven una gran quantitat de primers textos, que són una font extraordinària d’informació lingüística i històrica, tot i que només deuen ser una petita mostra dels que devien existir, perquè l’edat mitjana va ser un període en què l’escriptura va tenir molta importància i es van elaborar molts documents, sobretot de caràcter jurídic o legal.
Curiosament, molts dels textos que s’han conservat se situen a l’àrea pirinenca, potser perquè se’n produïen molts en aquesta zona, en especial en el bisbat d’Urgell, o per algun altre motiu històric que encara desconeixem (l’atzar?). Sigui com sigui, aquests primers textos mostren els inicis escrits de la llengua catalana. Ofereixen el rastre de la incorporació lenta, progressiva —com el creixement del corall, que al capdavall, és l’esquelet d’uns animals marins, els pòlips— en un nou àmbit, l’escriptura, fins aleshores dominat pel llatí. Un patrimoni cultural inestimable.
Voleu saber-ne més?
El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines, dona informació sobre l’evolució dels mots catalans i també sobre el primer textos en què es documenten. Vegeu, per exemple, la informació sobre el mot corall o coral.
El Diccionari català-valencià-balear, d’Alcover i Moll, també mostra l’ús dels mots que conté amb frases extretes de la llengua escrita. La primera de cada significat és el text més antic conegut, per tal de datar l’aparició del mot dins la història de la llengua. Vegeu, per exemple, l’article corall o coral.
Data de publicació: 02/10/2025