.png){kind=logo}
No fa pas tant de temps que cada poble i ciutat es guiava per la seva pròpia hora. Campanars i rellotges assenyalaven l’hora solar local, fet que, òbviament, comportava petites diferències horàries, però, en general, sense gaire transcendència. Ara bé, va arribar un moment en què es va fer evident la necessitat d’unificar rellotges, establir fusos horaris i posar ordre en la relativitat del temps. De fet, un dels elements que hi va ajudar fou l’aparició del tren, del qual s’havia de garantir la puntualitat i el bon funcionament. Tal com toca.
Si reculem en el temps, veurem que antigament les expressions horàries es formaven afegint el mot hora darrere del numeral, Són les onze hores, una fórmula que, de fet, encara es pot arribar a sentir en el Rosselló i en alguna zona del Pallars. Les campanes que marcaven aquestes hores i que regien les activitats del dia rebien el nom de seny de les hores, perquè seny, més enllà de fer referència al sentit comú, també va designar una campana d’una certa grossària. O els tocs d’aquestes campanes, i d’aquí la locució el seny del lladre, l’avís que indicava a partir de quines hores de foscor valia més no rodar carrers.
Actualment, en català les hores s’expressen amb el sistema anomenat de campanar i el de rellotge. A grans trets, en la major part del català central i nord-occidental principalment s’usa el de campanar, mentre que en la resta del domini lingüístic és d’ús general el de rellotge. El sistema de campanar, específic de la llengua catalana, es caracteritza per avançar, per mitjà de quarts, cap a l’hora en curs: un quart de sis, dos quarts de sis, tres quarts de sis fins a arribar, inevitablement, a les sis. En canvi, el sistema de rellotge té com a fracció bàsica la mitja hora: si les fraccions estan compreses en la primera mitja hora, s’afegeixen a l’hora precedent i, si ho són de la segona, es resten de l’hora en curs: les cinc i quart, les cinc i mitja, les sis menys quart. Curiosament, hi ha parlars, sobretot valencians, en què el sistema de rellotge conviu amb restes d’un sistema de quarts, i és per això que es poden sentir frases com ara Són tres quarts per a les sis.
A aquests sistemes encara hi hauríem d’afegir l’internacional, basat en la indicació numèrica de dotze o vint-i-quatre hores, que s’acostuma a representar amb xifres. És més propi d’usos tècnics i especialitzats i també d’horaris, com els de mitjans de transport: el tren de les 6:36. Ja ho diuen, que les veritats són il·lusions que s’han oblidat que ho són. A veure si la il·lusió de la puntualitat acaba essent veritat i no ens fa perdre el seny. Altrament, acabarem per no tocar quarts ni hores.
Voleu saber-ne més?
Per a aprofundir en les expressions de les hores, podeu consultar la GIEC (§ 31.2.5.1), la GEIEC (§ 31.2.5.1) i la GBU (§ 33.2).
En el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines, hi trobareu més informació en relació amb l’evolució del mot hora i les expressions de les hores, especialment en la llengua antiga.
Data de publicació: 16/10/2025