La ciutat de Marràqueix, situada al peu de l’Atles, ha donat nom a tot el país, el Marroc. El nom d’aquesta ciutat ha patit moltes transformacions des de l’original amazic, passant per l’àrab i el francès, fins a consolidar-se en català amb la forma Marràqueix, amb accent gràfic a la segona a, per reflectir la pronúncia catalana: [mərákeʃ] o [marákeʃ], segons el parlar.
En el cas de Marràqueix i en alguns altres topònims de vegades hi ha una certa vacil·lació a l’hora de saber quina és la síl·laba tònica. Recordem que formes com Tibet i els Carpats són agudes en català, que Múnic i Zúric actualment s’escriuen amb accent gràfic a la u perquè es pronuncien com a planes, i que Hèlsinki o Himàlaia, per exemple, són formes esdrúixoles.
Marràqueix és, doncs, un exònim, és a dir, un topònim de fora de la nostra àrea lingüística que té una forma consolidada en català diferent de la que té en la llengua d’origen. De fet, es considera que només tenen una forma adaptada al català els topònims en què la grafia històrica catalana està ben consolidada i és, a més, d’ús generalitzat actualment, com poden ser les formes Londres, Venècia o Moscou. En canvi, hi ha formes que es van fer servir en la llengua antiga, i així ho confirma la documentació conservada, com ara Saragossa de Sicília (Siracusa) o Lisbona (Lisboa), però que no han tingut continuïtat fins avui.
Però més enllà d’aquests topònims, n’hi ha d’altres amb certes particularitats. Hi ha casos, per exemple, en què encara conviuen dues formes, encara que no sigui en situació d’igualtat. Així, Regensburg és la forma oficial d’aquesta ciutat de Baviera (Alemanya), tot i que la forma catalana tradicional, Ratisbona, s’ha mantingut en algun àmbit concret, com la història o la literatura. També hi ha altres exònims que només es mantenen en denominacions més o menys fixades, com seria el cas del te de Ceilan, nom amb què es coneixia anys enrere aquest país, que actualment s’anomena Sri Lanka. I encara hi hauria el cas de formes que avui dia no són desconegudes, però que només es fan servir per fer referència a determinats períodes històrics, com seria el cas de Petrograd (1914-1924) o Leningrad (1924-1991), que actualment s’anomena Sant Petersburg.
Voleu saber-ne més?
Podeu consultar la forma dels topònims en el Nomenclàtor mundial.
[Data de publicació: 05/07/2024]