.png){kind=logo}
Mujades, mundines i quartans, picotins, fanecades i feixes, cafissades, cavallons i porques, vessanes, aiminades i jornals… Vistes amb ulls d’ara, les mesures tradicionals, com les de superfície que acabem d’esmentar, poden generar un cert desconcert (engrescador o esfereïdor, segons el punt de vista de cadascú) per la varietat de denominacions i sobretot per la fluctuació en les equivalències segons on i a què s’aplicaven. Malgrat que, amb la implantació del sistema mètric decimal, moltes d’aquestes mesures van anar quedant en desús, avui encara les podem sentir en determinats contextos. I també les podem trobar cartografiades en mapes com els de l’Atles lingüístic del domini català.
Si bé actualment el mot jornal (derivat de jorn ‘dia’) s’aplica sobretot a la feina que fa un treballador en un dia i també a la remuneració que en treu, temps enrere, en l’agricultura, també era la mesura que corresponia a l’extensió de terra que es podia llaurar en un dia de feina. No és estrany, doncs, que tingués un valor variable segons les contrades. També la mujada, la jovada o la parellada eren mesures que equivalien a la terra que una parella de bous podia llaurar en un dia, de la mateixa manera que la vessana (del llatí vĕrsāre, ‘girar’) és una mesura que provindria de la quantitat de terrossos d’un camp que un bou podia capgirar en un dia. La terra, doncs, mesurada en dies de bou.
Diuen que tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès i cinc quarteres massa terra… Les superfícies també es podien mesurar segons la sembradura, és a dir, segons la quantitat de gra sembrat. Així, la quartera era originàriament l’extensió de terra que es podia sembrar amb una quartera de gra. De la quartera també es va crear la quarterada com a mesura superficial agrària, de la mateixa manera que d’una faneca de gra tenim la fanecada o d’un cafís de gra, la cafissada. Un sufix, –ada, ben fèrtil.
Per a amidar terrenys, hi havia mesures que es basaven en patrons de longitud, com la cana, que correspon a vuit pams o a sis peus o a dos passos, o la vara, que equival a quatre pams o a tres peus (ja es veu, per aquestes equivalències, que certes unitats s’establien prenent com a referència el cos humà). Aquestes mesures també se solien emprar per a la roba. De fet, a les merceries hi solia haver un regle de fusta de mitja vara, que es dividia en pams i dits. També en altres comerços es feia servir un bastó, una cinta o una canya amb la mida de la cana (que també prové del llatí canna ‘canya’). És ben bé que amb la cana amb què acanem serem acanats.
Voleu saber-ne més?
L’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC) és una obra de gran abast dirigida per Joan Veny i Lídia Pons, la fase cartogràfica de la qual es va cloure a finals del 2025. Es tracta d’un projecte que presenta, principalment en forma de mapes, la distribució en tot el territori de parla catalana de diferents formes lingüístiques, extretes de materials recollits entre els anys 1964 i 1978. Així, per exemple, hi trobem mapes amb les mesures per als cereals, però també un per a les mesures per al vi superiors a un litre, les mesures per al vi d’un litre o inferiors a un litre i les mesures per a l’oli.
A partir dels materials de l’Atles s’ha elaborat el Petit atles lingüístic del domini català (PALDC), que conté una selecció de mapes amb comentaris sobre l’etimologia d’alguns mots, els processos lingüístics que els han afectat al llarg del temps i altres qüestions d’interès. Pel que fa a les mesures agràries, el PALDC hi dedica un mapa, amb el comentari lingüístic corresponent.
Data de publicació: 29/01/2026