Un vespre ple de promeses. Cel serè i una taula parada al terrat. Plats, copes i coberts que aguaiten la celebració del solstici d’estiu, la nit més curta, que és nit d’alegria, perquè si a l’estiu tota cuca viu, per Sant Joan tot es fa gran. I és que, tant si parlem d’un moment puntual com de l’interval de temps en què transcorre una situació, hi trobarem una expressió temporal, que emmarca la prosa de la vida quotidiana o la poesia del pas del temps, tot depèn de com es miri.
De tot el ventall d’expressions temporals que hi ha, ens centrarem en unes que es poden construir amb preposició o sense, segons factors diversos, com ara si porten determinants, quantificadors nominals o complements del nom, etc., tot i que, de fet, en molts casos, no hi ha una única solució possible. Vegem-ho amb els mesos i les estacions de l’any.
Si llegim que Al juny el fred s’esmuny és perquè, generalment, les expressions temporals amb els noms de mesos o estacions de l’any que porten article determinat van encapçalades per la preposició a. Ara bé, quan aquest nom va acompanyat d’un complement i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu, aleshores hi trobem la preposició en, com ara Només ens hi banyem en estius càlids o En aquell juliol plujós es va llegir tots els llibres de casa. A més, en certs parlars, especialment valencians, també és habitual formar aquestes expressions sense article i amb la preposició en: En primavera el poble s’ompli de visitants o En juliol val més ser a l’ombra que al sol. Per cert, en el cas dels mesos, a banda de les dues preposicions esmentades, de vegades també hi apareix la contracció de la preposició per i l’article determinat, com a Pel juny la falç al puny.
En canvi, segurament trobarem sense preposició una expressió temporal com ara L’agost d’aquest any se celebrarà el centenari de l’editorial o bé Aquell estiu no va caure ni una gota d’aigua, perquè tant si el nom del mes o l’estació porta article i va acompanyat d’un complement especificatiu, com si no porta complement però l’introdueix un demostratiu, es tendeix a no posar-hi preposició. I si ens fixem només en els mesos, veurem que això mateix ocorre quan l’expressió incorpora el nom mes, com ara El mes d’abril vam fer el viatge a Grècia. Ara bé, en tots aquests casos, no seria estrany encapçalar l’expressió amb una preposició: A l’agost d’aquest any, En aquell estiu o En el mes d’abril.
Així, doncs, en diferents contextos, és igualment possible la presència o l’absència de la preposició en unes expressions temporals que ens ajuden a situar moments d’un passat que fuig, d’un present en construcció o d’un futur per dibuixar. Els límits d’aquests moments. Amb preposició o sense.
Voleu saber-ne més?
En relació amb les expressions temporals, podeu consultar la GIEC (§ 31.2.3d), la GEIEC (§ 28.2) i la GBU (§ 33.1).
El Diccionari català-valencià-balear d’Alcover i Moll és una obra cabdal de la lexicografia catalana que, a banda d’indicar, per exemple, la transcripció fonètica de les principals paraules que recull o la localització d’alguns mots que no són d’ús general, constitueix una important font de consulta de la cultura popular, especialment pel que fa a refranys i altres expressions. Precisament, la base de dades lexicogràfica BDLEX permet fer la cerca dels refranys d’aquesta obra gràcies a la consulta avançada.
Data de publicació: 19/06/2025