.png){kind=logo}
Els relats mítics de l’antiguitat oferien una resposta a les inquietuds humanes sobre el sentit de la vida i de l’univers. Per mitjà dels desitjos i dilemes d’uns éssers divins que se’ns assemblen prou, s’assenyalaven els principis que havien de regir el món terrenal. Un d’aquests principis era l’equilibri, l’harmonia, que, en la mitologia grega, era personificat precisament per la deessa Harmonia (anomenada Concòrdia en la versió romana). En el nostre món actual, el mot harmonia també té un significat especialitzat en l’àmbit de la lingüística.
En l’acte de parla, els sons d’una llengua no són peces aïllades, sinó elements d’una cadena que es condicionen els uns als altres. No és estrany, doncs, que en certs contextos un so pugui adoptar trets propis d’un altre so proper que sigui de la mateixa classe. Quan aquest fenomen es dona entre vocals es coneix com a harmonia vocàlica. Precisament, en alguns parlars valencians (sobretot en els meridionals), és freqüent que mots que acaben amb a àtona i tenen una e o una o obertes a la síl·laba tònica, com terra i pilota, es pronunciïn amb el so de la vocal tònica també a final de mot, és a dir, terr[ɛ] i pilot[ɔ], respectivament.
Més enllà d’aquestes expansions vocàliques que actuen d’esquerra a dreta, també n’hi ha que emprenen el sentit contrari. Així, en la nostra llengua, malgrat que en parlars occidentals i mallorquins, en principi, la o àtona no es pronuncia u (el verb posar, per exemple), la qüestió canvia si aquesta o àtona es troba en un mot en què hi ha una i tònica —o, més esporàdicament, una u—, com ara cosir. Aleshores, sí que se sol tancar en u: c[u]sir. Què ho deu fer? Resulta que, si tenim en compte el grau d’obertura de les vocals, tant la i com la u són altes, és a dir, s’articulen amb el dors de la llengua relativament elevat. Doncs, bé, aquest tret de la vocal tònica provoca que la o àtona també acabi adoptant la mateixa característica i es pronunciï u. Un altre tipus d’harmonia, una harmonia, podríem dir-ne, regressiva. Amb el permís dels déus de l’Olimp.
Voleu saber-ne més?
Podeu consultar la GIEC (concretament, § 3.3.4.1d i 3.3.4.1b), la GEIEC (§ 1.2.2) i la GBU (§ 1.3).
Precisament, la GEIEC conté fitxers de so que il·lustren el tancament de la o àtona en [u] dels mots conill, cosí, coixí, tossir i comú en part del mallorquí, en nord-occidental i en valencià septentrional.
Data de publicació: 30/10/2025