La societat evoluciona (en principi, positivament). De la mateixa manera, la llengua, que és una creació social, es va bastint amb nous usos i nous mots, d’acord amb aquesta evolució i amb les necessitats de comunicació que genera en els parlants. Així, no és estrany que les conquestes socials que s’han assolit en un àmbit com el de la igualtat entre sexes —en el qual encara hi ha molt de camí per fer— hagin tingut repercussió en el cabal lèxic de la nostra llengua. Vegem-ne un parell de casos.
Per exemple, empoderament i empoderar (o empoderar–se) són uns mots de creació força recent —tot i que ja sabem que en qüestió de temps tot és relatiu— que fan referència al procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals. Des del punt de vista lingüístic, aquestes denominacions estan ben formades a partir del mot poder i de la forma prefixada d’origen llatí en- (escrit em- davant de p), que significa ‘donar’ o ‘fer agafar’, que també trobem, per exemple, en els verbs encoratjar o envigorir. De fet, inicialment ens van arribar com a calcs de l’anglès empower i empowerment, respectivament, i, malgrat que la primera recomanació fou optar per les formes apoderament i apoderar(-se), que ja existien en català (tot i que amb altres sentits), es va anar consolidant l’ús de les formes empoderar i empoderament, que són més precises perquè tan sols remeten a un concepte. Finalment, l’any 2020 es van incorporar en el cabal lèxic normatiu.
Un altre exemple: sororitat és una paraula que s’usa per a fer referència a una relació de solidaritat entre dones, especialment quan té per objectiu l’empoderament femení. S’ha format a partir del mot llatí sŏrŏr (‘germana’), al qual s’ha adjuntat el sufix -itat (‘qualitat de’). En català ja hi ha algun altre mot creat amb sŏrŏr, com ara sororat, que, per analogia amb patriarcat i matriarcat, s’ha format amb el sufix -at, utilitzat per a generar noms col·lectius. En altres llengües també trobem formes paral·leles a sororitat, com sororidad en castellà, sororité en francès o sororità en italià; en anglès, en canvi, es fa servir el mot sisterhood, perquè sorority ja s’usa per a fer referència a les organitzacions d’estudiants femenines americanes, per oposició a fraternity.
Malgrat que, en general, tenim la sensació que la paraula sororitat és força recent (de fet, el 2018 fou triada neologisme de l’any), és curiós veure que Maria Mercè Marçal ja la va fer servir en una obra dels anys noranta del segle passat: si bé encara no havia adoptat la noció de reivindicació i de lluita que sol tenir en l’ús actual, ja hi trobem el sentit de ‘complicitat femenina’.
Ara que parlem de Maria Mercè Marçal, deixeu-nos acabar recordant la seva Cançó de fer camí, un poema que es pot llegir com un cant a la sororitat i l’empoderament de les dones. Amb la pregunta «Vols venir a la meva barca?» ens convida a fer un viatge per avançar cap a la igualtat. I és que, com va deixar escrit, i com han cantat altres després, en aquesta barca, amb les veles altes i el cel obert, hi ha rems per a tots els braços. Som‑hi?
Voleu saber-ne més?
Podeu consultar el DIEC (sororitat, empoderar, empoderament) o el DEIEC (sororitat, empoderar, empoderament).
El CTILC és un recurs lingüístic de l’IEC que consisteix en un corpus format per una gran varietat de textos escrits en català. S’hi poden cercar formes concretes o lemes (és a dir, totes les formes concretes que estan vinculades a un mot entès com a entitat abstracta). Hi trobareu, per exemple, en quina obra M. Mercè Marçal va fer servir el mot sororitat.
Data de publicació: 06/03/2025