La Garona és l’únic riu atlàntic que hi ha a Catalunya. Tradicionalment es considerava que naixia al pla de Beret, ben a prop d’on ho fa la Noguera Pallaresa, i així ho explica Verdaguer en uns versos del Canigó. Neixin on neixin aquests dos rius que emprenen camins ben oposats, cal recordar que porten l’article femení, i no el masculí.
Si bé generalment la majoria dels noms dels rius en català són de gènere masculí, com ara l’Ebre, el Llobregat o el Segre, n’hi ha uns quants que són de gènere femení, com els dos que hem esmentat, la Garona i la Noguera (sigui Pallaresa, Ribagorçana o totes les altres Nogueres). També porten l’article femení la Valira (de fet, totes les Valires), la Tet (que recorre el Conflent i que no s’ha de confondre amb el Tec, al Vallespir), la Tordera o la Muga.
El gènere de l’article dels noms de riu prové d’un mot descriptiu —en general, riu, per al masculí, i ribera o aigua, per al femení— que s’ha elidit o que se sobreentén. Hi ha, però, algun cas curiós, com el de la Muga, en què l’article femení deu procedir d’una mala interpretació de la forma antiga Sambuca, transformada en Samuga, que es devia percebre com si portés l’article salat, i va acabar convertida en la Muga.
Si la història del noms propis dels rius és interessant, també ho és la dels mots genèrics que designen aquests cursos d’aigua. En llatí, els corrents d’aigua més importants generalment s’anomenaven flumen o fluvius, mentre que els cursos menors, intermitents o estacionals, rebien el nom de rivus, aqua o torrens. Ara bé, amb el pas del temps es van produir canvis en els usos i els significats d’aquests mots. Així, per exemple, a partir del flumen llatí, en català es va originar la forma flum (i encara se’n veu el record en el nom d’algun rierol com el Flamisell, al Pallars Jussà). Aquest mot, però, al llarg de l’edat mitjana es va anar substituint per riu, malgrat que aquest nom, originalment —d’acord amb el rivus llatí—, designava un rierol. Això no obstant, avui encara trobem usos del mot riu amb el sentit de ‘rierol’, com el riu Sec, un nom ben transparent que documentem en moltes comarques.
En canvi, altres mots, com torrent, no han sofert tantes giragonses. Però no ens en refiem… Per bé que sovint els torrents són completament eixuts, de sobte, amb un ruixim de mig estiu, arrosseguen tot el que troben. Fins i tot les flors de baladre, com diu la cançó.
Voleu saber-ne més?
Podeu consultar la GIEC (§ 7.2.1.8), la GEIEC (§ 4.2.3) i la GBU (§ 5.2).
A l’obra Documents de la Secció Filològica III hi trobareu l’acord «Els hidrònims precedits de l’article femení que no porten genèric» (p. 166-169).
El Diccionari català-valencià-balear també dona informació sobre els noms descriptius dels cursos fluvials, com ara riu, i sobre alguns noms propis, com ara la Muga.
El Petit atles lingüístic del domini català té un mapa sobre el mot riu.
[Data de publicació: 25/07/2024]