M. Teresa Cabré i Castellví
Qui és el vostre referent?
Maria Àngels Anglada
He triat M. Àngels Anglada per la sintonia que vam establir com a dones, les dues primeres dones de la Secció Filològica. M. Àngels Anglada va entrar a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans el 1991. Durant dos anys jo n’havia estat l’única dona.
La presència de la M. Àngels em va fer sentir molt acompanyada. Només conèixer-la vaig sentir-la a prop, com si ens haguéssim conegut molt de temps enrere. I des d’aleshores, vam començar a construir una relació d’afecte basada en la proximitat de qui comparteix una visió dels fets de la Secció Filològica, de les paraules que podien entrar en el DIEC que elaboràvem.
Jo només li havia llegit Sandàlies d’escuma, i ella em va regalar Les Closes. Em va parlar de com va gestar la novel·la acompanyant l’explicació amb retalls de la seva història personal, de la història viscuda amb Jordi Geli. Un comportament de dona entre dues dones: fragments de vida personal integrats en una relació acadèmica.
Em fascinava la manera com deia les coses, amb aquell to suau que invitava a la intimitat, però radicalment ferma quan tenia una opinió feta sobre un tema lexicogràfic com quan no va acceptar que el DIEC inclogués l’accepció poetessa com a sinònim de poeta f.
La M. Àngels destil·lava saviesa. Intervenia sempre de manera pertinent quan requerien explicacions a partir de les llengües clàssiques. Només donava opinió quan tenia una posició personal sobre un tema lèxic, i quan ho feia es notava que hi havia rumiat i que havia fet seu el problema.
Era una dona natural, de tarannà senzill i amable. La seva amabilitat no era social sinó sentida. I si hagués de triar dues paraules que la definissin em quedaria amb sensibilitat i empatia.
M. Teresa Cabré i Castellví
