El jurat del premi ha definit la trajectòria d’Albert Jané com la d’un referent indiscutible en el camp de la llengua, i ha destacat les seves «aportacions essencials en el camp de la literatura infantil i juvenil, així com en les traduccions i adaptacions de contes, llegendes, faules, narracions populars i còmics, que han format nens i joves en la lectura en català».
Fou redactor (1963-1979) i director (1979-1997) de la revista Cavall Fort. Ha publicat quatre gramàtiques ―Signe (1962), Gramàtica essencial de la llengua catalana (1967), Gramàtica catalana (1968) i Pas a pas. Curs pràctic de llengua catalana (1988)―, el Diccionari català de sinònims (1972) i diversos llibres sobre temes de llenguatge, entre ells els volums «El llenguatge», recull d’articles publicats al diari Avui, i Estudis de llengua catalana, que aplega una bona part dels articles publicats a Llengua Nacional, revista en què col·labora assíduament des del 1998. De la seva obra narrativa, en bona part inèdita, destaquen Noranta-nou contes, El llibre de Daniel, Què deuen voler?, El cercapous transversal, Calidoscopi informal, L’apocrifalipsi i L’almanac anacrònic. De la seva obra poètica, gairebé totalment inèdita, cal destacar El quadern dels epigrames, Les estances d’Omar Kayyam i El contrapunt dels decasíl·labs. És autor d’un extensíssim dietari, del qual ha publicat diversos fragments amb el títol Tal dia farà l’any, Els dies i els llocs i Quadern de Barcelona. Una altra part de la seva bibliografia són traduccions o adaptacions de llegendes, rondalles, faules i narracions populars. En el camp de la historieta gràfica, ha adaptat més de cent títols per a Cavall Fort i diverses editorials. També ha adaptat al català els diàlegs de més de quaranta pel·lícules.
Ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990) i el Premi Nacional de Cultura (1997). L’adaptació que feu de L’Odissea d’Homer fou distingida amb el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil (2009).
