El passat dimecres 25 de maig va tenir lloc, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), l’acte commemoratiu del centenari del naixement de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992), que donava inici al Correllengua 2022 del Pacte Nacional per la Llengua. Amb una taula rodona centrada en els Països catalans: unitat lingüística i nacional, es va retre homenatge a l’assagista, dietarista, historiador, crític literari, activista cultural i poeta.
Marta Prevosti, vicepresidenta de l’IEC, va obrir la sessió saludant els presents i recordant que l’Institut elabora la normativa de la llengua, mentre que la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) treballa per la llengua des d’una altra perspectiva. «Però aquí no s’acaba el nostre deure com a ciutadans», va dir, «hem de vetllar perquè tot el sistema funcioni i perquè les institucions que vetllen per la llengua compleixin la seva tasca».
A continuació, David Vila, escriptor i dinamitzador lingüístic, va presentar els membres de la taula rodona: Núria Cadenes, escriptora barcelonina que viu al País Valencià; Bernat Joan, professor, escriptor i polític de les Illes Balears; Joan Peytaví, historiador i divulgador de la Catalunya del Nord, i Miquel Àngel Pradilla, professor de fonètica i fonologia i de sociolingüística a la Universitat Rovira Virgili i director de la Xarxa CRUSCAT d’investigació sociolingüística (IEC).
David Vila va moderar el debat, que va versar sobre el passat i el futur dels Països Catalans i la seva construcció lingüística i nacional, i va preguntar sobre la importància de la llengua i de les polítiques lingüístiques en la construcció de país. «La denominació Països Catalans la va popularitzar Joan Fuster», va recordar, per a qui va començar essent una expressió lingüística, després cultural i, finalment, política. Per a Vila, el debat era una ocasió de parlar-ne «des de tots els indrets del territori».
«En el cas de Catalunya, la llengua és fonamental», va dir Núria Cadenes citant Pere Calders i parlant des de la perspectiva valenciana. «És cert que no cal una llengua per definir i vertebrar una nació, però tenim la llengua i hem de saber aprofitar que comptem amb aquest element dúctil i integrador», va dir. I va afegir que, per a ella, la llengua és «una manera de veure el món». També va criticar que «no és normal trigar quatre hores en tren des de Torrent (València) a Barcelona i, en canvi, poder anar a Madrid només en una hora i mitja».
Bernat Joan va destacar que «la majoria dels elements que configuren identitats nacionals són inamovibles» com la religió, que no permet doble militància, o el lloc de naixement, que no podem triar. En canvi, «la llengua no té cap d’aquestes característiques: és un element de capacitat integradora i de gestió de la diversitat». Per això, considera que la llengua «és l’element més valuós que tenim per a la construcció de la nostra part del món». Bernat Joan va reconèixer que «dels Països Catalans, la cosa més habitual que se n’ha dit és que no existeixen» però que, en canvi, tot i les dificultats i distàncies, les Illes Balears, València i Catalunya «mantenim una sèrie de relacions i el que facilita aquestes relacions és tenir una llengua comuna».
«No oblideu mai que hi ha un nord en aquests Països Catalans», va demanar Joan Peytaví. «És normal que se’ns descuidi, perquè som a l’altre costat», va dir, però va destacar que, els darrers deu anys, «el nord s’ha retrobat bastant més amb el sud, amb bona acollida i molta expectativa de la banda del nord». Peytaví va reconèixer que, per a ell, «la noció fusteriana de Països Catalans és inherent» a la seva formació i que ha contribuït a formar la seva identitat, sobretot després de llegir Nosaltres, els valencians quan era adolescent: «Em va impactar». També va matisar que, «al nord la llengua és només un element, però no pas l’únic», perquè s’ha perdut la llengua, i, tanmateix, perviu el sentiment de catalanitat.
Miquel Àngel Pradilla va proposar el terme catalanofonia per a denominar la comunitat lingüística que s’enfronta al repte de consolidar un espai comunicatiu vertebrador. «Sense llengua no hi ha país», va dir, «i la llengua hi serà per marcar una distància clara amb l’altra llengua consolidada, el castellà». Per al sociolingüista, «hi ha una conflictivitat manifesta que ens impossibilita un debat sobre una comunitat cultural». Pradilla creu que la llengua catalana hauria de ser un instrument de cohesió social dels Països Catalans.
Finalment, el periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal, i la lingüista, professora i política, Blanca Serra, van fer la lectura del Manifest del Correllengua 2022, escrit pel periodista.
La cloenda de l’acte va ser a càrrec de Jaume Marfany, president de la CAL.
L’acte va ser organitzat per la CAL, l’IEC, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Pacte Nacional per la Llengua.
