El dimecres 18 de maig, la Societat Catalana de Sociolingüística va organitzar la presentació del número 31 de Treballs de Sociolingüística Catalana (TSC31). La presentació, que es va fer a través de Zoom, va ser a càrrec dels editors del monogràfic, Joan Costa, de la Universitat Pompeu Fabra, i Carla Amorós, de la Universitat de Salamanca. L’objectiu de la xerrada era abordar la teoria i la pràctica de l’estandardologia comparada.
Joan Costa va obrir la sessió comentant que el mot estandardologia, és a dir, l’estudi de l’estàndard, ja apareix al Diccionari de sociolingüística de l’any 2001, i va repassar els sis articles del monogràfic: «articles molt diversos i que treballen parelles de llengües molt diverses» com el català, l’eusquera, el castellà, el gallec o el portuguès. Finalment, va presentar els dos articles que van servir de base per al debat de la sessió i que «estaven cridats a estar en un diàleg»: «Invitació al pluricentrisme. Notes per a l’estudi d’una llengua pluricèntrica en conflicte», de Josep Àngel Mas Castells, i «Diasistematicitat vs. pluricentrisme. Una aproximació a la lingüística de les varietats alemanya», de Miquel Àngel Pradilla Cardona.
Josep Àngel Mas Castells, professor titular de la Universitat Politècnica de València, va agrair el fet de poder estar connectat amb estudiosos de diversos llocs per a compartir punts de vista i va exposar un resum del seu article Invitació al pluricentrisme. Notes per a l’estudi d’una llengua pluricèntrica en conflicte, on defineix el pluricentrisme com el marc d’estudi d’un tipus específic d’estandardització: la que afecta les llengües amb més d’una varietat d’estàndard formal.
Precisament, va destacar que el pluricentrisme posa en relleu el fet que hi ha moltes llengües que tenen més d’una varietat estàndard i amb una codificació duta a terme per part de més d’un centre, amb graus diferents de cooperació entre ells. L’article de Mas presenta una proposta de recerca per a l’estandardització del català basada en la seva conceptualització com a llengua pluricèntrica en conflicte.
Mas Castells va destacar les propostes més recents, com la de Rudolf Muhr, que analitza la relació de poder entre variants dominants i variants no dominants. També va plantejar noves vies de recerca: el coneixement de les exovariants i exovarietats estàndards; els usos i formes en relació amb situacions i condicions per a l’ús d’endo i exo, i representacions: les actituds i creences al voltant de la legitimitat i la funcionalitat de les variants.
Miquel Àngel Pradilla Cardona, catedràtic de sociolingüística de la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, va parlar del seu article Diasistematicitat vs. pluricentrisme. Una aproximació a la lingüística de les varietats alemanya, i va comentar que per a ell, que prové de la tradició anglesa, aquesta lingüística, que té unes arrels profundes en l’estructuralisme funcionalista de l’Escola de Praga, ha estat «una troballa». Es tracta d’un model que descriu el dinamisme de la interacció de les diverses dimensions de la variabilitat (diatòpica, diastràtica i diafàsica).
Pradilla va assegurar que és fonamental que el concepte de pluricentrisme «es posi a prova amb les llengües en conflicte». Per a ell és necessari millorar la interpretació del complex establiment de la varietat estàndard de la llengua catalana perquè «des del primer moment, va haver-hi una varietat que va estar més privilegiada que la resta».
Per obrir el debat, Carla Amorós va llençar algunes qüestions: Qui determina què és un centre i què no ho és? En quin sentit s’està utilitzant la terminologia, des de la sociolingüística crítica o variacionista? Quina opinió ens mereix la idea de gestionar més autònomament la diversitat normativa? Quins problemes hi ha quan parlem de llengües minoritzades i subordinades com és el cas del català? Els participants van estar d’acord en el fet que, per a respondre a aquestes qüestions, fa falta molta més recerca centrada en el que està succeint en la realitat, en lloc de funcionar a partir d’anàlisis lògiques i especulatives.
