Pere J. Quetglas i Nicolau

Joan Bastardas i Parera

En el món de l’acadèmia hi ha persones sàvies, i en el món hi ha persones entenimentades i amb sentit comú; el que potser no abunda tant són les persones sàvies que alhora són entenimentades i amb sentit comú. Doncs, ni més ni menys, el compendi d’aquestes qualitats és el que era i és per a mi Joan Bastardas. I en aquestes qualitats definitòries n’hi podríem afegir d’altres que conformarien l’univers de les virtuts que per a Joan Bastardas havia i ha de tenir un filòleg: curiositat, sagacitat, fermesa en les creences, però sense dogmatisme, nul·la gasiveria en el control dels coneixements propis, esplendidesa i prodigalitat a l’hora d’ajudar, i capacitat per a aconsellar sense fer-ho avinent.

Tant se val si va ser un llatinista que volia haver estat romanista i catalanista: de fet, ho va ser tot; tant se valen els càrrecs que va tenir (1), les obres que va escriure (2), els projectes que va desenvolupar (3), l’impacte exercit en els milers d’alumnes que va tenir i que el recorden amb un punt d’excentricitat. Tots aquests mèrits acadèmics, essent molt importants, que ho són i en absolut negligibles, farien de Joan Bastardas un bon professor, un bon acadèmic, però no el farien per a mi un referent. Però ajunteu-los tots, com a borles que pengen de la saviesa i de la bonhomia entenimentada, i entendreu què és per a mi un referent i per què Joan Bastardas és el meu referent.

(1) Entre d’altres, catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona, membre la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), vicepresident de l’IEC, director de les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, director de l’Institut de Filologia de la Institució Milà i Fontanals del CSIC.
(2) Deixem constància de les més importants: Particularidades sintácticas del Latín Medieval. Cartularios Españoles de los siglos VII al XI (1953), “El latín medieval” (1960), Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (1960-), La llengua catalana mil anys enrere (1995), Diàlegs sobre la meravellosa història dels nostres mots (1996), Usatges de Barcelona, el codi a mitjan segle XII; establiment del text llatí i edició de la versió catalana del manuscrit del segle XIII de l’arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona. (1984, 19912), «Els camins del mar» i altres estudis de llengua i literatura catalanes (1998).
(3) Ideòleg del pla d’estudis Oliver-Bastardas de la Facultat de Filologia de la UB, executor ferm i tenaç del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, impulsor dels estudis de llatí medieval al nostre país.

Pere J. Quetglas i Nicolau