Potser crida l’atenció sentir que algú té paia a l’ui, però de fet hi ha mots populars com palla, ull, agulla i vell que, en alguns parlars, sovint es pronuncien com si la ll fos una i, és a dir, fan la semivocal [j] en lloc de la lateral palatal, que es representa amb el símbol fonètic [ʎ].

Aquesta pronúncia, coneguda com a ieisme històric o iodització, actualment és viva sobretot en els parlars baleàrics. Malgrat que antigament aquest fenomen també es trobava en altres àrees, avui només perviu en algunes zones molt concretes del català central, encara que té cada cop menys presència. I és que la percepció que el ieisme era un tret marcadament popular —ja s’esmenta a les Regles de esquivar vocables o mots grossers o pagesívols, un recull del s. XV que assenyala quins mots o expressions s’han d’evitar—, juntament amb la difusió de la llengua estàndard, han comportat la preferència, en els registres més formals, de la pronúncia amb la consonant palatal. Aquesta evolució es pot comprovar fins i tot en topònims com Granollers, Centelles o Torelló, en què la pronúncia ioditzada també ha anat desapareixent.

La iodització no és general de tots els parlars i tampoc no es produeix en tots els mots escrits amb ll, sinó tan sols en els que tenen aquest dígraf en posició no inicial i quan, a més, és el resultat de l’evolució d’uns grups determinats del llatí vulgar. Així, doncs, més enllà d’aquests casos, la pronúncia generalitzada de la ll com si fos una i no és una mostra d’aquesta evolució històrica, sinó d’interferències fonètiques o de no haver après a articular adequadament aquest so.

Recuperant els exemples inicials, és curiós veure que hi ha parlars que encara fan un pas més enllà, perquè de la palla no en tenim tan sols la paia, sinó també la paa. I és que en menorquí i en algunes zones de Mallorca la semivocal [j], quan es troba entre vocals, acaba desapareixent, tant si és el resultat de la iodització, com a fua (‘fulla’), com si no ho és, com a noa (‘noia’). Així arribem al despuats que ens cantaven des de Menorca…

Voleu saber-ne més?

Podeu consultar la GIEC (§ 4.2.5 i § 4.4.3.5f), la GEIEC (§ 2.2.3b) i la GBU (§ 2.4).

També podeu consultar l’OIEC (§ 2.5.1).

Podeu sentir la pronúncia ioditzada dels mots pallaull i vell en balear i en central. (Aquests fragments d’àudio són extrets de la GEIEC.)

L’Atles lingüístic del domini català té diversos mapes que mostren les pronúncies d’alguns d’aquests mots arreu del territori (paller, abella, agulla de cap).