.png){kind=logo}
En l’època d’esplendor de la fruita estival, una de les figures que arriba a taula és la rodonesa de la síndria. Amb una corfa dura, verda, i una essència sucosa, vermella, avui volem centrar l’atenció en aquest fruit saborós, el fruit de la sindriera, que potser no té la carnositat de les prunes daurades ni tampoc la dolçor memorable del raïm, però que ofereix una frescor que reviscola.
La paraula síndria ens ha arribat de l’àrab baṭîḫa sindîi̯a, és a dir, meló del país de Sind, al Pakistan actual. No és estrany, doncs, que per a fer referència a aquest fruit, segons les zones i els parlars, també s’usin altres sinònims amb meló com a nucli i acompanyat d’altres elements que n’indiquen una característica o la procedència, com ara meló d’aigua, meló d’Alger, meló de moro o meló roig.
Més enllà de sinònims geogràfics, tornem a la forma lèxica síndria, perquè és un bon exemple d’un fenomen fonètic, la palatalització del so [s], que, en aquesta ocasió, trobem en posició inicial. Resulta que, en alguns parlars, la s inicial d’aquest mot es pronuncia com si fos una x i aquesta variant palatalitzada, xíndria, s’ha acabat consolidant amb el reconeixement normatiu, al costat de la forma síndria. Amb més o menys extensió, també trobem aquest fenomen en mots com el numeral seixanta, el verb sucar o el nom singlot, entre altres, tot i que en aquests casos la pronúncia no s’ha concretat en una variant gràfica. En canvi, en altres paraules la forma prevista és precisament la palatalitzada, com a xeringa (malgrat que antigament s’usaven siringa i xiringa) o ximple (que prové d’un simple que s’ha anat intensificant fins al ‘poca-solta’ actual). Pensem també, per exemple, en les formes familiars, afectuoses, Xesc i Xesca, que són variants palatalitzades dels també hipocorístics Cesc (Francesc) i Cesca (Francesca), respectivament.
Per concloure, recuperem la síndria, però ara per a fer referència a una altra qüestió fonètica. Si abans hem vist un canvi en el so [s] inicial, ara tancarem l’apunt amb un fenomen que afecta l’última vocal d’aquesta paraula i moltes altres d’esdrúixoles acabades en –ia, com ara família o història. I és que en parlars baleàrics i septentrionals és habitual que en registres informals no es pronunciï la vocal neutra final d’aquests mots (sindri, famili o histori). D’aquesta manera, el tarannà esdrúixol d‘aquestes paraules acaba fluint cap a una pronúncia plana.
Voleu saber-ne més?
L’Atles lingüístic del domini català dedica un mapa a les variant lèxiques de síndria, i en el Petit altes lingüístic del domini català també hi trobareu una explicació sobre aquesta variació, així com sobre la distribució de les variants síndria/xíndria i de síndria/sindri.
El Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana permet, entre altres qüestions, veure la distribució dialectal i cronològica de les paraules. Així, per exemple, si teniu curiositat, podeu consultar quins autors fan servir les diferents formes lèxiques d’aquesta fruita .
Data de publicació: 02/07/2026