.png){kind=logo}
Avui hem sortit de casa amb les espardenyes ben cordades i el sarró ple de calces, calçons i calçotets, perquè volem centrar l’apunt en el significat d’aquestes paraules, que tenen l’origen en una sabata llatina però que han acabat batejant peces de vestir que cobreixen parts diverses del cos, això sí, entre el peu i la cintura. I és que, malgrat que, d’entrada, totes les paraules fan honestament la seva feina en el llenguatge de la vida quotidiana, ni la realitat més prosaica els pot impedir un cert bellugueig, un cert desig de transcendència, que miren d’abastar com bonament poden.
Calça prové del llatí vulgar calcĕa, derivat, al seu torn, del llatí clàssic calceus ‘sabata’ (per això encara correm descalços i volem saber, per exemple, quin peu calça cadascú). Inicialment, calça designava una peça de vestir que cobria peu i cama, és a dir, uns mitjons (calcetins en alguns parlars) més o menys alts, però, amb el pas del temps, va anar eixamplant horitzons fins a arribar a la cintura. En aquest estira-i-arronsa de les modes, en aquest estira-i-amolla dels costums, la part alta de la peça es va separar de la baixa i avui, a gran part del domini lingüístic, s’anomena calces (o calcetes) la peça de roba interior femenina que cobreix de la cintura als engonals. La resta de la peça va prendre el nom de mitges calces, que acabà abreujat en mitges, tot i que avui dia la llargada també és variable. Ara bé, en alguns parlars, calça encara s’usa com a sinònim de mitja.
Però calça també pot ser sinònim de pantalons, un gal·licisme inspirat en el nom de Pantalone (un personatge de la Commedia dell’Arte italiana) que s’ha acabat imposant gairebé en tots els àmbits, per bé que, quan arriba el bon temps, encara és prou habitual posar-nos calça curta, per exemple. Així, doncs, amb la diversitat de referents (tots ben propers) a què podem aplicar el mot calça, no és estrany que pugui resultar desconcertantment suggeridor sentir que a algú li cauen les calces o que ens recomanin anar sempre amb les calces ben cordades.
També són filles de les calces les paraules amb què es denomina la peça de roba interior masculina, ja siguin uns calçons (o calçons blancs, per ser més precisos) o bé uns calçotets, que s’han format a partir d’uns calçots que, d’entrada, no tenen relació amb els de l’àmbit alimentari, tot i que hi ha qui diu que bé podrien estar emparentats etimològicament… Avui, però, no aprofundirem més en calçots i calçotets, que encara prendríem mal.
Voleu saber-ne més?
El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de J. Coromines, explica l’evolució de la calça i dels seus derivats.
En el Diccionari català-valencià-balear, d’A. M. Alcover i F. de B. Moll, també hi trobareu fraseologia amb calces i calçons.
Podeu consultar la distribució geogràfica de calces i calçotets en els mapes que hi dedica el Petit atles lingüístic del domini català.
Data de publicació: 30/04/2026